Durant els últims anys, la inestabilitat del sistema financer mundial i, especialment, del sistema financer espanyol, ha posat de manifest deficiències en la regulació financera. La primera reacció per a la reforma de la regulació financera va sorgir des dels principals fòrums internacionals, i s'ha traduït en la tendència a reforçar les exigències quantitatives i qualitatives de seguretat dels bancs. Les principals mesures s'han plasmat en normatives de la unió europea, que són vinculants per a l'Estat espanyol.
Però la normativa europea no s'ha limitat a l'establiment de mesures de control, sinó que ha fet un pas més en direcció a la construcció d'una normativa bancària única en temes de solvència, amb la finalitat de constituir la Unió Bancària sobre la base d'una normativa financera comuna per a la zona euro, amb mecanismes operatius únics de supervisió i regulació de diversos aspectes de les entitats a la zona euro.
Com a conseqüència d'aquesta normativa, s'estableix l'obligació de les empreses operadores del sistema financer de disposar d'un Identificador d'Entitat Jurídica (conegut com a codi LEI, per les seves sigles en anglès), que és un codi únic per identificar a les persones jurídiques que intervenen al mercat financer.
Aquesta obligació d'estén a qualsevol persona jurídica que operi al mercat financer: és exigible des del dia 1 de novembre del 2017 a clients del sistema financer que operin amb derivats i amb assegurances de canvi, i a partir del dia 3 de gener de 2018 als clients que operin amb renda variable (accions, ETFs, warrants) i renda fixa (ex. bons, pagarés, etc).
El codi LEI és gestionat a Espanya pel Registre Mercantil, que ha estat designat pel Regulatory Oversight Comittee (ROC), òrgan responsable de la supervisió i bon funcionament del sistema global LEi, com a punt LOU (Local Operating Unit). El codi té una vigència limitada, per la qual cosa ha de ser renovat anualment.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
