Gestoria Mongay

Notícies · Articles
02/03/2016

Declaració de béns situats a l'estranger

Declaració de béns situats a l´extranger

Cal ser especialment curosos en l'aplicació d'aquesta norma.

L'Administració Tributària va establir en el seu moment una obligació d'informació a càrrec dels residents espanyols que fossin titulars de béns situats a l'estranger. Aquesta obligació és un bon instrument com a mitjà d'obtenció d'informació per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, però la regulació és complexa i de difícil aplicació en la pràctica. Aquesta declaració s'ha de presentar durant el mes de març de cada any.

 

Els residents espanyols tenen béns a l'estranger per valor de 126.500 milions d'euros.

Les primeres dades obtingudes en les campanyes de 2013 a 2015 han posat de manifest que gairebé 200.000 residents han declarat tenir drets sobre béns a l'estranger per valor total de 126.500 milions d'euros, els quals estan situats majoritàriament a Suïssa i Luxemburg, dos estats que es caracteritzen per la seva opacitat fiscal.

En general, les persones obligades a presentar la declaració són les persones que no portin comptabilitat.

Des del punt de vista subjectiu, l'afectat per aquesta obligació és el resident espanyol a efectes de l'Impost sobre la Renda (IRPF). Cal destacar aquí que la normativa de l'Impost no es refereix per res al requisit de nacionalitat; això és, tant l'obligació de declarar en l'IRPF per obligació personal com l'obligació de presentar declaració de béns a l'estranger pot afectar tant a ciutadans nacionals com a estrangers. Això és, la nacionalitat no és un criteri rellevant a aquests efectes.

El rellevant és el que es denomina la residència fiscal: per ser contribuent per l'IRPF per obligació personal es requereixen diverses circumstàncies, però la principal és la residència a Espanya durant un període superior a 183 dies a l'any. Aquesta circumstància ha de concórrer l'any natural anterior al que es presenta la declaració. Això és, estan obligats a presentar declaració en el mes de març de 2016, els qui hagin estat contribuents per obligació personal en l'IRPF en l'exercici 2015.

S'han establert suposats d'exoneració d'aquesta obligació quan el contribuent porti comptabilitat, però és delicat perquè la norma és difícil d'aplicar. Per exemple, estableix l'exoneració únicament per a la declaració de comptes bancaris, però no s'estén a la declaració de valors. Per tant, cal ser extremadament curosos amb l'aplicació dels supòsits d'exoneració.

No tenen obligació de presentar declaració les persones jurídiques i entitats que tinguin correctament registrats en la seva comptabilitat els béns i drets situats a l'estranger. En relació amb el requisit de comptabilització, l'Administració tributària ha admès que aquest requisit ha d'interpretar-se en sentit ampli, i en particular, ha acceptat que els béns constin registrats en documents comptables accessoris, però en aquest cas és imprescindible que el seu contingut sigui congruent amb la informació que consta en els comptes anuals. Com a requisit finalista, s'exigeix que la comptabilitat reflecteixi amb suficiència i de forma clara i indubtable l'existència d'un ben situat a l'estranger.

Els béns que han de ser objecte de declaració són comptes, valors o immobles de valor conjunt igual o superior a 50.000 €.

Quant als comptes, han de declarar-se quan el conjunt de comptes bancaris superi el valor de 50.000 €. Els valors que han de prendre's en consideració són tant la suma de saldos a 31 de desembre com la suma de saldos mitjans del quart trimestre: ha de presentar-se declaració quan un dels valors indicats sigui igual o superior a 50.000 €. Per calcular aquest valor, han de restar-se, en cas d'haver-los, els valors negatius. Així, si un contribuent supera els 50.000 € en saldos positius, però té saldos negatius d'un import equivalent, no estaria obligat a presentar declaració.

Quant als valors, han de declarar-se quan la suma del seu valor liquidatiu, de rescat o capitalització sigui igual o superior a 50.000 €.

Quant als immobles, hauran de declarar-se quan la suma del seu valor d'adquisició sigui igual o superior als 50.000 €.

 

També estan obligats a declarar les persones amb signatura autoritzada, encara que no siguin titulars.

La redacció de la norma obliga a ser extremadament acurats en la seva lectura, interpretació i aplicació. Per exemple, en cas de comptes de titularitat conjunta, el límit es refereix al saldo total; en aquest cas caldrà informar l'import total del saldo, indicant el percentatge de titularitat. Això és, en cas que una persona sigui titular del 1% d'un compte per valor de 55.000 €, té obligació de presentar declaració, encara que el valor de la seva participació sigui una quantitat mínima, molt inferior al límit de 50.000 €.

Un altre exemple d'això és que l'obligació també afecta a els qui tinguin simplement una autorització per disposar, encara que no siguin titulars del compte. Així, els representants, autoritzats o beneficiaris i, en definitiva, qualsevol persona que tinguin poders de disposició sobre els comptes, o siguin titulars reals, tindran també obligació de presentar declaració.

No cal presentar declaració en anys successius si no no hi ha increment de valor superior a 20.000 €.

Potser una bona notícia és que, una vegada presentada la declaració en el primer exercici en què sigui exigible, pot ser que no sigui necessari presentar una declaració anual. Perquè la normativa estableix que únicament és necessari tornar a presentar declaració quan hi ha un increment de valor dels béns. En particular, únicament ha de presentar-se declaració si l'increment és superior a 20.000 € per cadascun dels grups indicats: comptes, valors i immobles.

La desproporcionalitat del règim sancionador ha causat l'obertura d'un expedient d'infracció contra l'Estat espanyol.

Finalment, cal dedicar una atenció especial a les sancions establertes en cas d'incompliment. Perquè el règim sancionador aplicable és absolutament desproporcionat amb l'entitat de l'incompliment, fins al punt que la Comissió Europea ha obert un expedient d'infracció contra l'Estat espanyol. El motiu de l'expedient és que, en cas que no es presenti la declaració de béns, l'Estat pot considerar que existeix un guany patrimonial no justificat en l'IRPF i, a més de la quota a pagar, imposar una sanció del 150%. Aquest règim sancionador es podria aplicar també en cas de declaracions presentades voluntàriament, però fora de termini.

La rematada és que el declarant no pot al·legar que el bé no declarat procedeix d'un exercici que ja està prescrit, amb la qual cosa es produeix un trencament clar del principi de prescripció tributària, que estableix que l'Administració no pot actuar contra fets imposables produïts una vegada transcorregut el període de prescripció. Aqui senzillament s'estableix la impossibilitat d'al·legar l'aplicació d'un institut, el de la prescripció tributària, que per imperi de la Llei hauria de ser aplicat fins i tot d'ofici, això és, pels propis òrgans de l'Administració Tributària.





Tornar al llistat
Enviar a un amic






Pic

Experiència

Més de 50 anys evolucionant des dels serveis de gestoria tradicionals cap als serveis més especialitzats de consultoria legal i jurídica.

Pic

Professionalitat

Advocats i professionals col·legiats especialitzats en l’assessorament d’empreses i particulars.

Pic

Diferenciació

Coordinació dels serveis de gestió d’empresa amb els criteris jurídics i econòmics més especialitzats.

Pic

Assessorament

Esforç i creativitat en garantir el vostre assessorament permanent.

Pic

Flexibilitat

Agilitat i adaptació a les necessitats dels nostres clients.


 


Avís important

El seu navegador està obsolet, moltes funcionalitats de la web no es veuran correctament.
Li recomanem que actualitzi el navegador o que instal·li un d'aquests dos:
   -Mozilla Firefox
   -Google Chrome