La Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit estableix com a requisit per a l’exercici del dret a la deducció de l'IVA soportat que les quotes hagin sigut soportades per repercussió directa. La doctrina administrativa entenia que aquest requisit no es complia respecte de les quotes repercutides a comunitats de propietaris, quan qui pretenia exercir el dret de deducció era el propietari d’un local integrat a la comunitat.
Aquestes comunitats tampoc tenien, amb caràcter general, la condició d’empresari o professional a efectes de l’IVA- sempre que no exercissin activitats específiques tals com la publicitat i promoció d’un parc comercial, o l’arrendament de zones comuns. Per tant, a efectes de l’IVA tenien la condició de consumidors finals, i per això no podien repercutir l’impost sobre els comuners amb ocasió del cobrament de les derrames que els efectuaven, ni deduïr les quotes de l’impost suportades en l’adquisició de béns i serveis.
Per tant, el criteri adminisratiu era el de considerar que els empresaris o professionals que pertanyien a una comunitat de propietaris no podien deduïr les quotes de l’Impost sobre el Valor Afegit que haguessin estat suportades per la comunitat. La raó era que aquestes quotes havien estat repercutides directament a la comunitat de propietaris, no als comuners. És a dir, els comuners no suportaven cap quota per repercussió directa. Això implicava que els comuners no podien deduir-se aquestes quotes –que no els havien estat directament repercutides- encara que tinguessin la condició d’empresari o professional.
No cal dir que, si a les factures que documenten les operacions de lliurament de béns i prestacions de serveis a la comunitat de propietaris es consigna, en forma diferent i separada, la porció de base imposable i quota repercutida que correspon a cada un dels copropietaris, aquests podrien deduïr l’Impost repercutit, sempre que és tractés d’empresaris o professionals i es complissin els altres requisits per a efectuar la deducció.
No obstant això, la doctrina administrativa va fer un pas més, atesa la doctrina jurisprudencial de la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 21 d’Abril de 2005. El canvi de criteri es es va exposar, entre d'altres, a la consulta vinculant de la DGT de 2 d’Abril de 2009, i el canvi fonamental va consistir en admetre que els membres d’una comunitat de propietaris que siguin empresaris o professionals a efectes de l'IVA podran deduïr les quotes suportades per les adquisicions de béns i serveis efectuades per la comunitat.
L’únic requisit és que hauràn d’estar en posessió d’un duplicat de la factura emesa a nom de la comunitat de propietaris, encara que en la factura no hi constin els percentatges de base imposable i quota tributària que els corresponguin en funció de la seva participació en la comunitat. Aquests percentatges podran acreditar-se mitjançant un altre tipus de document (escriptura de divisió horitzontal i obra nova, estatuts de la comunitat, etc.).
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
