En el passat mes de desembre es va publicar un Reial decret-Llei que modificava la regulació dels ajornaments de deutes tributaris. La modificació restringeix la possibilitat d'ajornar deutes meritats per retencions; i se suprimeix la possibilitat de sol·licitar-lo en cas de pagaments fraccionats a compte de l'impost de societats. Tampoc podran ser ajornats els deutes de liquidacions confirmades per resolució ferma, que estiguin pendents d'ingrés perquè han estat suspeses durant la tramitació d'un recurs administratiu o judicial. I finalment, tampoc s'admet l'ajornament de deutes generats per tributs repercutits, això és, el cas de l'IVA. Segons la normativa indicada, qualsevol sol·licitud d'ajornament que no reuneixi els requisits indicats no serà admesa.
Aquesta última mesura és la que ha provocat més inquietut entre els empresaris, que podien utilitzar el recurs de l'ajornament per disposar de liquiditat per atendre el pagament d'impostos. La mesura es justifica en la lògica que l'IVA repercutit ja ha estat cobrat per l'empresari, per la qual cosa no té sentit que s'ajorni el seu ingrés, perquè és un import que ja està a poder de l'empresari. En l'operativa de l'IVA, l'empresari actua com a recaptador tributari, cobrant l'IVA i conservant-lo en dipòsit durant el període de liquidació, i finalment, al final del període, ha de pagar-lo a l'administració, que és el subjecte actiu (creditor) del tribut. Per tant, l'empresari disposa temporalment de major liquiditat, perquè actua com a dipositari de les quotes de l'IVA repercutides i disposa lliurement d'elles fins al període voluntari d'ingrés.
No obstant això, en la realitat econòmica això no és exactament així. Les empreses han d'aprovisionar-se constantment de béns i serveis, que no col·loquen al mercat fins a passat tot el procés de producció, per la qual cosa han de disposar de tresoreria suficient o, en molts casos, finançar el procés de producció amb càrrec a pòlisses de crèdit o productes similars. O, en molts casos, aquest finançament es produeix amb càrrec a l'IVA que retenen en dipòsit... per tant, quan arriba el període voluntari d'ingrés, no existeix liquiditat per afrontar el pagament.
La limitació de la possibilitat d'ajornar l'IVA únicament beneficiaria, per tant, a les entitats bancàries, a les que s'hauria de recórrer amb major freqüència.
No obstant això, i com en tantes ocasions, la regulació de la Llei plantejava nombrosos dubtes interpretatius. En particular, la major incertesa radicava en com s'hauria de demostrar la situació d'impagament d'un deute, especialment en el cas d'empresaris autònoms, perquè el sistema comptable que apliquen amb caràcter majoritari -el règim d'estimació directa- no els obliga a registrar els pagaments i cobraments d'ingressos i despeses.
En resposta a aquesta incertesa, l'Administració Tributària va emetre una nota informativa en la qual tampoc s'aclaria la forma d'acreditació, i va dictar una Instrucció interna per aclarir tot el procés de gestió dels ajornaments. Una instrucció és un document pel qual un òrgan administratiu superior dicta instruccions als seus òrgans inferiors (en aquest cas, les dependències de recaptació de les diferents administracions tributàries), però en tot cas és un document de naturalesa no normativa, per la qual cosa no és d'obligat compliment per als contribuents. No obstant això, la seva consulta és de gran utilitat perquè amb això sabem com actuaran els òrgans de recaptació i, per tant, podem anticipar-nos a les seves resolucions.
Per simplificar, per reconduir el volum de treball derivat de la gestió dels ajornaments, l'Administració Tributària ha establert dos tipus de procediments: els de resolució automatitzada (de deutes d'import igual o inferior a 30.000 €) i els de resolució no automatitzada (deutes d'import superior a 30.000 €). Sabem que en els procediments de gestió automatitzada, no serà necessari acreditar l'impagament de les quotes que s'ajornin, almenys al moment de la sol·licitud; per tant, en la pràctica s'estan ajornant deutes d'import inferior a 30.000 € encara que no s'acrediti l'impagament. Per contra, en els procediments de gestió no automatitzada (deutes d'import superior a 30.000 €) si que es requereix l'acreditació de l'impagament al moment de la sol·licitud de l'ajornament.
Aquesta conclusió no deixa de ser sorprenent, perquè entra en flagrant contradicció amb la Llei General Tributària, que estableix la inajornabilitat de les quotes repercutides cobrades. Per fer-la compatible, cal interpretar que la instrucció de la directora del Departament de Recaptació presumeix que els deutes l'ajornament dels quals se sol·liciti és perquè que han estat impagades. No obstant això, aquesta interpretació, que és molt útil per compatibilitzar la mecànica administrativa amb la normativa, no deixa de ser perillosa perquè trasllada la responsabilitat directament a l'empresa perquè, en tal cas, aquesta estaria sol·licitant ajornaments de forma indeguda.
Perquè encara que tinguem a la mà una resolució administrativa d'un ajornament automatitzat concedint l'ajornament, la llei general tributària continua dient el que diu amb tota claredat: que no són ajornables quotes repercutides cobrades. Per tant, encara que el procediment automatitzat simplifiqui aparentment tot el procediment, aquesta pràctica situarà a nombroses empreses en situació d'incompliment, pot ser que fins i tot sense tenir-ne coneixement.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
