El factor corrector de la jornada laboral de Zurich.

La jornada laboral continua generant conflictivitat laboral i és font de litigiositat, per la dificultat de compatibilitzar, no sols l'interès de l'empresa i del treballador, sinó a vegades l'interès de tots dos amb la Inspecció de Treball. Perquè a vegades no existeix conflicte entre empresa i treballador... és el rigor de la Inspecció de Treball que, desconeixent els antecedents concrets de l'empresa, aplica regles generals a supòsits en els quals no serien aplicables.

 

Perquè la determinació del rigor amb què s'aplica el control horari és una facultat que queda dins del marge de discrecionalitat de l'empresari. Pot succeir que la idiosincràsia de l'empresa admeti petites pauses o descansos en la jornada laboral, i que proposi un sistema de gestió de control horari que no sigui prou rigorós, de manera que el treballador no tingui obligació de registrar les pauses que realitzi per petites absències o interrupcions de la jornada. Existeixen moltes empreses en les quals els costums són més relaxades quant a obligació de registre, de manera que la pausa per a cafè, o l'absència puntual per a gestions personals, no quedin registrades. Això serà així especialment en aquelles empreses en les quals es prioritza la confiança en l'equip i en la capacitat de les persones per a autogestionar el seu temps de treball.
  

En contrapartida, és possible que l'equip retardi la seva hora de finalització de la jornada, habitualment o de manera puntual. En tal cas, aquests excessos de jornada constaran en el registre de jornada i plantegen la qüestió de com haurien de tractar-se tals excessos. Aquests excessos podrien ser qualificats per un inspector de treball que no disposi d'antecedents com a hores extraordinàries no retribuïdes o no compensades... quan realment no ho són, perquè no es corresponen amb un temps de treball efectiu.

 
Un acord entre empresa i treballadors pel qual se'ls eximeix de registrar les pauses a canvi d'incrementar el temps de jornada.
 

Per donar resposta a aquesta situació, l'entitat asseguradora Zurich va acordar amb el comitè d'empresa implementar un sistema consistent a registrar únicament l'inici i la finalització de la jornada, sense obligació de registrar les pauses, aplicant un factor corrector de la jornada. Aquest factor corrector vol preveure pauses per menjar o esmorzar, permisos i, en general, qualsevol tipus de pausa o descans.

 
El factor corrector consensuat va ser de trenta minuts/dia en jornada continuada, i de dues hores/dia en jornada partida. Pel fet que els treballadors amb jornada partida ja disposaven d'una hora i mitja per a menjar, realment l'ampliació acordada va ser de trenta minuts per a tots els treballadors. Aquesta regulació es completa amb dues previsions garantistes per al treballador: en primer lloc, l'empresa s'autolimita, atès que s'obliga a no utilitzar aquest registre com a mesura disciplinària si en resulta una jornada inferior al temps acordat amb el treballador. En segon lloc, s'acorda que l'excés d'hores, una vegada aplicat el factor corrector, es tractaran com a hores extraordinàries (susceptibles de compensació o retribució).
  

El sindicat Comissions Obreres va emetre un comunicat als treballadors explicant l'acord i aclarint que "No acceptar aquest factor corrector [...] hauria suposat haver de fitxar cada vegada que ens absentem del nostre lloc de treball, no sols per a menjar i desdejunar, sinó també quan ens prenem un cafè, fumem un cigar, anem al banc o sortim per a fer qualsevol altra gestió personal".
  
Un acord que beneficia a totes dues parts.
 
Amb aquest acord, totes dues parts es beneficien de major flexibilitat, i eviten pèrdues de temps innecessàries en el registre de les pauses. Els treballadors es beneficien en el sentit que l'empresa renuncia a fiscalitzar les pauses; l'empresa es beneficia perquè els petits excessos de jornada no seran tractats com a hores extraordinàries.
 
El pacte ha sortit a la llum pública perquè el sindicat minoritari UGT va impugnar l'acord, considerant que constituïa una modificació de jornada realitzada al marge del conveni col·lectiu. L'Audiència Nacional, en Sentència de 29 d'octubre de 2019, considera que l'acord no modifica la jornada establerta en el Conveni Col·lectiu.

Cal tenir en compte que l'objecte de la sentència no és pronunciar-se sobre la fiabilitat d'aquest sistema de registre de jornada (únicament es pronuncia sobre si aquest acord suposa o no una modificació de la jornada dels treballadors). I això és així perquè l'objecte del procés queda estrictament definit pel demandant en el seu escrit de demanda, i més concretament per l'abast del petitum. Però també és cert que la Sentència tampoc indica que el sistema acordat no pugui ser vàlid.

En definitiva, l'acord analitzat pot ser una via per a superar els inconvenients que un excessiu rigor formal pugui causar tant a treballadors com a empresaris. Així i tot, és una solució que ha de ser aplicada amb reserves, i que entenem que pot ser acceptada per la Inspecció de Treball si no suposa una reducció de la fiabilitat dels sistemes de registre de jornada en el context de l'empresa.