Cal revisar que l’afectació parcial de l’habitatge consti en el Registre d’Empresaris i Professionals de l’AEAT.
En aquesta entrada tornem a analitzar la deducció de les despeses dels treballadors autònoms que treballin en el seu domicili, que ja vàrem tractar en aquesta notícia.
La Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de Reformes urgents del treball autònom, va establir les regles de deducció de les despeses de l’habitatge en cas dels contribuents que afectessin parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de la seva activitat econòmica.
Són deduïbles les despeses de subministrament d’habitatges parcialment afectes a una activitat econòmica?
Aquesta norma estableix que les despeses de subministraments com aigua, gas, electricitat, telefonia i internet seran parcialment deduïbles, aplicant el 30% de la proporció existent entre els metres quadrats destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total.
Per exemple: la vivenda habitual d’un treballador autònom té 100 m². El contribuent afecta a l’activitat econòmica desenvolupa 20 m². La despesa anual de subministraments és de 3.000€.
Proporció de la vivenda habitual afecta: 20 m²/ 100 m²= 20%
Percentatge de la deducció = 30% x 20% = 6%
Despesa deduïble: 3.000€ x 6% = 180€.
Cal dir que aquesta regulació és força restrictiva, perquè limita la deducció al 30% de la proporció entre els metres quadrats destinats a l’activitat respecte de la superfície total. El percentatge del 30% s’explica per la relació entre l’horari laboral habitual (8 hores diàries) i la duració total d’un dia (24 hores), i cal deduir que se suposa que l’activitat s’exerceix només amb aquesta dedicació. És a dir, la normativa pressuposa que la durada de la jornada de l’empresari és de 8 hores diàries i que el consum de subministraments és proporcional a la superfície destinada a l’activitat. Però ni la durada de la jornada dels empresaris que treballen a casa és necessàriament de 8 hores, ni el consum de subministraments és estrictament proporcional, perquè pot ser que el consum s’incrementi per raó de l’activitat econòmica exercida.
És cert que, per resoldre aquesta situació, la pròpia norma estableix que es podrà aplicar un percentatge diferent (superior o inferior) en cas que s’acrediti una afectació diferent. El problema estarà a trobar la prova per acreditar aquesta diferència, ja que en moltes ocasions serà difícil acreditar que la durada de la jornada és diferent, o que el consum de subministraments és superior degut a l’activitat. I, en defecte de prova, aquesta previsió esdevé inaplicable.
Són deduïbles la resta de despeses de l’habitatge?
La regulació només fa referència a les despeses de subministraments, però no esmenta altres despeses (IBI, despeses d’adquisició, assegurances, amortització, etc.). Per tant, resta la incògnita de com s’han de tractar aquestes despeses que no són pròpiament subministraments.
Respecte de les despeses que no són subministraments, la regla general aplicable és el principi de correlació entre ingressos i despeses, que estableix que són deduïbles les despeses que tinguin correlació amb els ingressos. Així, si part de l’habitatge és necessari – o bé té relació amb els ingressos-, les despeses de l’habitatge serien deduïbles en la proporció en el fet que l’habitatge es destini a l’activitat.
Però cal tenir en compte que tant la Llei com el Reglament de l’Impost sobre la Renda estableixen que “En cap cas seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles”. Per tant, o bé el nostre habitatge és un element patrimonial que es pot dividir, amb la qual cosa podem aïllar clarament la part destinada a l’activitat econòmica o, en cas que no sigui divisible, no podrem deduir cap despesa d’adquisició i manteniment. Val a dir que aquesta restricció no s’entén des del punt de vista del principi de correlació entre ingressos i despeses i, per tant, és una limitació del dret de deducció que no té cap justificació.
Què vol dir que un immoble sigui susceptible d’un aprofitament separat i independent?
El dubte que se’ns planteja és què vol dir que un immoble sigui divisible. La interpretació de la Direcció General de Tributs és considerar que es consideren afectades les parts de l’immoble “que siguin susceptibles d’un aprofitament separat i independent de la resta de l’element”. Així, les zones comunes (menjador, zones de pas, banys, cuina, etc.) no es podran considerar mai afectes a l’activitat.
Els espais destinats amb exclusivitat a l’activitat tenen un altre tractament. Per exemple, el cas de l’arquitecte que destina una habitació a la seva activitat professional. Es pot considerar que aquesta habitació té un aprofitament separat i independent? La resposta és positiva si es pensa que l’espai està clarament delimitat (és una habitació concreta), però seria negativa si es considera que l’habitació no té un aprofitament totalment independent perquè, per accedir a aquesta habitació, s’han de creuar espais comuns (vestíbul, passadissos, etc.). Per tant, podríem afirmar que aquesta habitació té un aprofitament separat... però no independent de la resta de l’habitatge, en la mesura en que per accedir-hi cal creuar zones comunes.
Malgrat això, la jurisprudència i la pròpia Direcció General de Tributs han salvat aquest requisit, i s’accepta la deducció de les despeses dels habitatges parcialment afectes, en la proporció existent entre els metres quadrats de l’espai destinat exclusivament a l’activitat i la totalitat dels metres de l’habitatge. A la pràctica, és important que l’afectació parcial de l’habitatge consti en el Registre d’Empresaris i Professionals de l’AEAT, informant dels metres quadrats que estan afectes a l’activitat. En cas que es faci constar així, és difícil que l’Administració entri a qüestionar la deducció parcial de les despeses d’adquisició i manteniment de l’habitatge, tot i que, evidentment, podria fer-ho.
Però aquesta previsió també és aplicable en sentit contrari, en el sentit que l’Administració podria qüestionar la deducció de despeses d’immobles l’afectació parcial dels quals no estigui inscrita en el Registre d’Empresaris i Professionals de l’AEAT. Per tant, és important revisar les dades que consten en aquest registre.
Quines despeses podrien ser parcialment deduïbles?
Les despeses que serien proporcionalment deduïbles, sempre i quan constin en els llibres registre de despeses, serien, entre d’altres, les següents:
Què succeeix en cas que l’immoble sigui de titularitat compartida?
La Direcció General de Tributs ha establert que el percentatge d’afectació té com a límit màxim el percentatge de titularitat del contribuent. Per tant, com a màxim, en cas de copropietat, el percentatge d’afectació mai no podrà ser superior al percentatge de cotitularitat.
Aquesta limitació no aplica en cas que l’habitatge sigui de titularitat comuna del matrimoni, perquè la pròpia norma permet l’afectació de béns a l’activitat d’un dels cònjuges dels béns que siguin comuns del matrimoni. La Direcció General de Tributs s’ha pronunciat en aquest sentit en un cas en el que el règim econòmic del matrimoni era el de guanys, en el sentit de considerar que, en aquest cas, la superfície que es destina a l’activitat es computarà en la seva totalitat, i no a raó d’un 50 per cent, perquè l’habitatge té caràcter de bé de la societat de guanys, i això tant per la deducció de les despeses corresponents a la titularitat de l’habitatge com a les despeses de subministraments (Consulta de la DGT de 7-08-2018).
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
