Tots hem sentit en alguna ocasió crítiques al règim d'autònoms basades en el fet que molts treballadors autònoms cobren una prestació molt reduïda en el moment de la seva jubilació. Aquestes informacions ens indueixen a pensar que el règim d'autònoms és un règim injust o perjuidicial per al treballador autònom.
Però això no té perquè ser així. És cert que els treballadors autònoms tenen una situació laboral i econòmica complexa perquè concorren en un sol subjecte diferents rols que ocasionalment poden ser contraposats. Aquesta superposició de rols pot conduir a situacions complicades: l'autònom és, alhora, empresari i treballador, i aquest doble paper fa que la seva perspectiva de les situacions sigui molt més rica i complexa, i molt menys simplista que la de qui és només empresari, o només treballador per compte d'altri. A més, l'autònom sol ser, a més, microempresa, per la qual cosa, a la complexitat d'aquest perfil, cal sumar-li que l'autònom ha de ser una espècie de superman, perquè a més de ser un professional a la seva àrea d'especialitat, ha de ser també director general, a més d'administratiu, director de compres, logística, gestió comercial, màrqueting, comunicació, servei postvenda, atenció al client... i tot el que sigui necessari per a la gestió de la seva activitat.
Però la situació del treballador autònom també té algun avantatge. La major d'elles és la facultat d'autogestionar-se, que es tradueix en major llibertat per adoptar les decisions que consideri convenients per a la seva activitat. I en aquest àmbit de decisió s'inclou la facultat d'adoptar les decisions adequades sobre aspectes rellevants de la seva cotització a la Seguretat Social, que probablement seran determinants per al seu futur benestar.
Perquè el règim especial de cotització a la Seguretat Social dels Treballadors Autònoms (RETA) no és un règim que comparativament sigui pitjor que el Règim General (el propi dels treballadors per compte d'altri). No obstant això, si que és necessari entendre l'operativa del règim per adoptar les decisions més adequades quant a cotització.
Perquè la major part d'opinions desfavorables que han contribuït a crear el fals mite que el règim d'autònoms és deficient es basen en informacions incorrectes. Aquestes manifestacions poden ser degudes a determinades situacions particulars que han conduït al fet que finalment es percebin unes prestacions reduïdes. Per exemple, pot ser a causa que no s'han aconseguit els suficients anys de cotització per tenir dret a la prestació íntegra, o poden ser degudes al fet que durant determinats períodes s'ha cotitzat per la base mínima de cotització.
Aquestes situacions poden produir-se perquè, en el règim d'autònoms, i a causa de la superposició de rols que apuntàvem al principi, és el propi treballador autònom qui té l'obligació de satisfer el cost de la seva cotització, mentre que en el règim general, és l'empresa contractant qui corre amb la major part de les despeses de cotització del treballador. I pot ser que el treballador autònom no pugui o no vulgui incrementar la seva base de cotització, segurament perquè, una altra vegada per causa de l'acumulació de rols en la seva condició d'autònom, no s'hagi detingut a analitzar la rendibilitat de les seves aportacions en el règim d'autònoms i la seva virtualitat per proporcionar-li una situació de benestar al moment de la seva jubilació.
I és en aquest punt en el qual és determinant el paper de l'assessor jurídic del treballador autònom. És la seva gestoria de confiança o el seu advocat especialista en dret laboral qui pot facilitar-li la informació necessària per adoptar les decisions més adequades. El més indicat és una simple anàlisi de cost-benefici en el qual es comparin dues situacions: la cotització a base mínima (la més habitual) i la situació amb un hipotètic increment de base de cotització.
Per il·lustrar aquesta anàlisi de cost-benefici, podem exposar els resultats d'un càlcul simple considerant com a variables un treballador de 40 anys d'edat, que ha cotitzat fins avui per la base mínima de cotització, amb la situació normativa actual. Si incrementa la seva base de cotització en 38 € mensuals, des d'ara fins al moment de la jubilació generarà un dret a un increment de prestació durant tot el seu període de postjubilació de 124,55 € mensuals. Considerant que cotitzarà continuadament per la nova base fins a la seva jubilació, i considernada l'esperança de vida mitjana en homes (supòsit més desfavorable, perquè l'esperança mitjana de vida en dones és superior), resulta que el sobrecost global com a major despesa de cotització serà d'11.400 €, però obtindrà un increment de prestació global de unos 34.500 €.
Si, en el mateix supòsit, l'increment de la base de cotització és de 50€ mensuals, el sobrecost durant els 25 anys durant els que s'abonarà aquest sobrecost és de 15.000 €, i l'increment de la prestació global durant tot el període de postjubilació és de 46.500 € aproximadament.
Les dades indicades són números reals però cal analitzar el supòsit concret. Sens dubte, el més aconsellable és realitzar un estudi personalitzat els resultats del qual ens ajudin a adoptar les decisions adequades. Si que és cert que la decisió final dependrà no només d'aquests càlculs, sinó de factors molt diversos com la situació personal i patrimonial de l'autònom o la confiança en el sistema públic de pensions. Però, en qualsevol cas, una qüestió tan important com el benestar durant el període de postjubilació mereix ser valorat amb la suficient atenció.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
