La normativa és cada vegada més sensible a la realitat social imperant: d'una part, s'incrementa l'esperança de vida de les persones i, per una altra, és necessari que els edificis estiguin al servei de les persones i no al revés.
L'actual normativa catalana de propietat horitzontal recull aquesta filosofia en regular la supressió de barreres arquitectòniques als edificis d'habitatges, amb la finalitat de fomentar que els edificis puguin adaptar-se a les necessitats dels seus habitants mitjançant rampes, elevadors per superar trams de graons, o mitjançant la instal·lació d'ascensors.
Tant abans com ara, l'acord de supressió de barreres arquitectòniques pot ser aprovat en la junta general per majoria simple de vots. El problema radica en que, habitualment, les actuacions relacionades amb la supressió de barreres arquitectòniques solen portar aparellades la modificació del títol de constitució i dels estatuts, perquè solen ser actuacions rellevants que poden afectar fins i tot a l'estructura de l'immoble. És en aquest punt on la modificació normativa és més clara: ara s'estableix amb total claredat que l'acord de supressió de barreres arquitectòniques pot ser adoptat per majoria simple, encara que l'acord comporti la modificació del títol constitutiu i dels estatuts o encara que les obres o serveis afectin l'estructura o configuració exterior de l'immoble. Podeu consultar en aquest enllaç com es computa la majoria simple.
En aquest supòsit, les despeses originades per l'actuació són a càrrec de tots els copropietaris, sense cap excepció. Això és, no s'aplica la regla general d'exoneració de l'obligació de pagament en cas de propietaris que s'oposin a noves instal·lacions o serveis comuns: tots els propietaris estan obligats al pagament de la rampa, l'elevador o l'ascensor, malgrat que hagin votat en contra de l'acord.
A més, la normativa també estableix una alternativa quan, per les raons que siguin, no s'aconsegueixi la majoria suficient per a l'adopció d'un acord d'instal·lació d'una rampa, un ascensor o un elevador. En aquests casos, els propietaris afectats per una discapacitat o majors de setanta anys poden acudir a l'autoritat judicial a fi que obligui a la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques. Aquesta acció es configura en termes molt amplis: d'una banda, pot exercitar-la tant el propietari com un posseïdor de l'habitatge (això és, també pot realitzar-la un usufructuari o un arrendatari). D'altra banda, pot ser exercitada en cas que la discapacitat o el requisit d'edat concorrin no només en el propietari o arrendatari, sinó també en les persones amb qui convisquin o treballin.
En aquests casos, el jutge haurà d'ordenar l'actuació sempre que l'actuació que es demana sigui "raonable i proporcionada", qüestió que haurà d'analitzar a la vista de les circumstàncies concurrents en cada cas. També haurà de determinar els propietaris que estan obligats al pagament i en quina mesura, en funció de les despeses ordinàries de la comunitat de propietaris. Així, es confereix al jutge un gran marge de discrecionalitat en la decissió d'aquests assumptes.
Amb aquesta redacció, la normativa ha fet un pas més per simplificar els processos d'adequació d'edificis i fomentar la cultura de conservació d'habitatges i facilitar la instal·lació d'ascensors, elevadors i rampes per fer més habitables els edificis.
Podeu accedir al text complet de la normativa aqui.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
