En iniciar un nou projecte empresarial, és convenient analitzar les formes jurídiques existents per valorar les que més s'adeqüin a les necessitats dels emprenedors, que els permetin potenciar els seus punts forts i enfrontar-se i gestionar adequadament els seus punts febles.
Les societats cooperatives catalanes han estat objecte de nova regulació, que agilita considerablement els tràmits de constitució i funcionament i aporta flexibilitat al seu règim jurídic, la qual cosa les converteix en una figura molt interessant que mereix la pena estudiar.
Les societats cooperatives de treball associat es plantegen ara com una bona alternativa per donar resposta a moltes de les necessitats dels emprenedors. Per exemple, són una bona eina per canalitzar la capitalització de la prestació per desocupació, a fi que el soci pugui realitzar les seves aportacions de capital a la cooperativa. Fins avui, en les cooperatives de treball associat es requeria un nombre mínim de socis que, excepte excepcions, havia de ser de tres socis. En ocasions, aquest requisit era un inconvenient insalvable, perquè molts projectes estan pensats en una fase inicial per i per a dos emprenedors, i no admeten la figura d'un tercer soci. La Llei de cooperatives permet ara que la cooperativa es constitueixi amb dos socis, i mantenir aquesta situació durant un termini no superior a cinc anys.
Per si això no fos suficient, es regula novament la figura del soci col·laborador com aquell soci que únicament aporta capital. El perfil jurídic d'aquest soci és diferent, perquè pugues no tenir dret de vot, però no hi ha dubte que la figura del soci col·laborador és un element més de flexibilitat que pot ser d'utilitat atès que, si no treballa, no té obligació de cotitzar, la qual cosa permet reduir les despeses inicials de la cooperativa.
Les societats cooperatives són unions de persones que posen en comú capital i treball per desenvolupar una activitat. No obstant això, és més que probable que hi hagi socis que abandonin el projecte cooperatiu una vegada iniciat. En tal cas, es planteja el delicat tema de la devolució de les aportacions que van realitzar quan es van sumar al projecte. Aquesta situació pot posar en crisi el projecte cooperatiu si són varis els socis que causen baixa. No obstant això, és evident que és legítim que un soci vulgui abandonar el projecte i que quanta major sigui la garantia de devolució de les aportacions dels socis, més s'incentiva i faciliten aquestes aportacions.
Amb aquesta filosofia, la Llei limita els supòsits i la quantia en la qual la cooperativa pot deduir l'import de l'aportació a retornar. En particular, estableix que únicament poden deduir-se les devolucions d'aportacions obligatòries en cas de baixa no justificada o expulsió, i únicament fins a un màxim del 30%. En conseqüència, no poden aplicar-se deduccions a les devolucions quan la baixa és justificada, i en cap cas poden deduir-se les aportacions voluntàries. Aquesta mesura aporta tranquil·litat al soci que realitza una aportació, perquè concreta i limita les deduccions que podrien ser-li aplicades en el cas que decidís abandonar la cooperativa.
Una de les característiques de les cooperatives és que tenen l'obligació de dotar obligatòriament el Fons de Reserva Obligatori (FRO), fons irrepartible destinat a la consolidació, desenvolupament i garantia de la cooperativa. La nova normativa redueix la dotació obligatòria (d'un 30% passa a un 20%) i permet la seva distribució parcial en cas de liquidació o transformació de la cooperativa.
Dit tot l'anterior, cal fer una breu referència al seu règim fiscal. Les Cooperatives poden tenir múltiples beneficis fiscals, segons quin sigui el seu grau de protecció fiscal. Potser el més rellevant és com tributen en l'impost de societats, on poden tenir un tipus del 10% (enfront del tipus general de l'impost de societats del 25%) en el cas de resultats cooperatius de les cooperatives especialment protegides.
I encara hi ha més coses que no està de més conèixer, com que es crea la figura del soci temporal i del soci en excedència, o que les aportacions no dineràries ja no requereixen l'informe d'un pèrit, sinó que poden fer-se aportacions de béns (immobles, maquinària, instal·lacions, etc.) que seran valorades pel Consell Rector sota la seva responsabilitat. O que es permet la reducció d'acords que són competència de l'Assemblea, per considerar que el veritable òrgan de gestió és el Consell Rector de la cooperativa, i se suprimeix el caràcter necessari de la figura de l'interventor de comptes.
Tampoc està de més destacar que les sigles de les cooperatives ja no seran SCCL com fins ara, sinó que les cooperatives seran, simplement, SCC, perquè totes tindran limitació de responsabilitat i, en conseqüència, no serà necessari indicar aquesta circumstància en la denominació social.
Fins a aquí ens hem referit constantment a les societats cooperatives de nova constitució, a les quals serà plenament aplicable el nou règim jurídic. Però com afecta aquesta modificació a a les cooperatives que actualment ja estan constituïdes?
La normativa podria haver imposat l'obligació d'adaptar estatuts a totes les cooperatives, la qual cosa hagués incrementat despeses de gestió a les cooperatives, encara que les hauria obligat a revisar la nova normativa i probablement haurien millorat el seu règim jurídic. No obstant això, la filosofia de la norma és més oberta, i simplement estableix diferents possibilitats que s'aplicaran a la societat si existeixen determinades previsions estatutàries. En conseqüència, no és necessari que les cooperatives existents adaptin estatuts a la nova normativa, però si poden fer-ho en cas que vulguin implantar en la cooperativa les opcions que estableix la nova regulació.
Podeu consultar la nova normativa seguint aquest enllaç.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
