El Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, ha establert modificacions tant en la cotització dels treballadors autònoms com en el Règim General. Indiquem a continuació les modificacions més rellevants que afecten el Règim General de Cotització a la Seguretat Social. Pot accedir-se a les modificacions que afecten afecten el Règim Especial dels Treballadors Autònoms en aquest enllaç.
Les bases de cotització són la referència de càlcul per a determinar la base de les diferents prestacions del sistema públic. En el Règim General, aquesta base es correspon amb la retribució bruta del treballador, incloent les pagues extraordinàries prorratejades. Sobre aquesta base es calcula també quant han de cotitzar mensualment a la seguretat social -en nom del treballador- tant l'empresa com el propi treballador.
No obstant això, existeix un topall màxim de la base de cotització. L'existència d'un topall màxim implica que no es cotitza per l'excés de salari que es percep quant aquest supera una determinada quantitat o base màxima de cotització. Aquesta quantitat estava establerta en el 2018 en 3.751,20 €/mes.
La modificació normativa consisteix a incrementar aquest topall màxim de cotització, que queda fixat en 4.070,10 € per a l'exercici 2019. Aquesta és una mesura l'efecte principal de la qual és finançar el dèficit de la Seguretat Social, ja que suposa un increment immediat de l'aportació al sistema de la Seguretat Social per part de les empreses que tinguin contractats treballadors amb retribució superior a aquest import, encara que amb el correlatiu increment d'obligacions respecte dels drets que vagin generant aquests treballadors.
També s'ha incrementat la base mínima de cotització, que queda fixada en 1.050 € mensuals, en la mateixa mesura que s'ha incrementat el Salari Mínim Interprofessional l'any 2019 (que suposa un percentatge del 22,3%).
A aquest efecte de reduir la precarietat en l'ocupació, i més concretament l'abús en la celebració de contractes temporals de curta durada, s'introdueix una novetat en matèria de contractes de molt curta durada. En particular, es consideren contractes de molt curta durada els contractes de durada igual o inferior a cinc dies; la mesura consisteix a elevar l'increment en la cotització per la celebració d'aquest tipus de contractes fins al 40%. Aquesta mesura incrementarà els ingressos del sistema de la Seguretat Social, alhora que pot desincentivar la contractació temporal i reduir així la precarietat laboral.
Aquest increment del cost de cotització es vincula a una millora en la protecció social dels treballadors afectats, ja que els dies cotitzats en la modalitat de contracte de curta durada es multiplicaran per un «coeficient de temporalitat», que permetrà al treballador computar un nombre de dies superior en situació d'alta per a tenir accés a les prestacions del sistema.
La realització de pràctiques en empreses o institucions determinarà la inclusió en el sistema de la Seguretat Social de les persones que realitzin les pràctiques indicades, com assimilades a treballadors per compte d'altri, encara que aquestes pràctiques no tinguin caràcter remunerat. Les empreses o institucions seran les obligades a la cotització, que s'efectuarà aplicant les regles de cotització dels contractes per a la formació i l'aprenentatge, sense que existeixi obligació de cotitzar per les contingències de desocupació, ni al Fons de Garantia Salarial ni per formació professional.
Amb aquesta regulació, es posa fi a la desprotecció dels denominats becaris, quan iniciïn les seves pràctiques a partir del dia 1 de gener de 2019. Però la norma també estableix una previsió respecte dels qui haguessin estat en aquesta situació amb anterioritat a aquesta data. S'estableix la possibilitat que s'acullin a un conveni especial, per una única vegada, que els possibiliti el còmput de la cotització pels períodes de formació realitzats abans de la data d'entrada en vigor, fins a un màxim de dos anys. No obstant això, existeix molt poca informació sobre aquesta possibilitat, ja que el detall d'aquest conveni especial es remet a la futura regulació que es desenvolupi en el futur.
S'incrementa el salari mínim interprofessional en 2019 en un 22,3% respecte de la quantia vigent en 2018, que s'estableix en 944,40 €.
Aquesta mesura planteja nombrosos dubtes respecte de la seva aplicació i efectes. En principi, es planteja com procedir en cas que el conveni col·lectiu aplicable estableixi unes quanties inferiors a aquest salari mínim. La norma s'anticipa a aquesta situació i estableix que el caràcter excepcional d'aquest increment justifica que les noves quanties del salari mínim interprofessional que s'estableixen no seran aplicable als convenis col·lectius vigents a data d'entrada en vigor d'aquest reial decret que utilitzin el salari mínim interprofessional com a referència per a determinar la quantia o l'increment del salari basi o de complements salarials.
En particular, la norma estableix un complex sistema per a establir la quantia del salari mínim aplicable en funció de la data de publicació del conveni, segons si aquesta és anterior a 1 de gener de 2017, si és entre 1 de gener de 2017 i 26 de desembre de 2017, o bé si aquesta és posterior a 26 de desembre de 2017. Així i tot, s'estableix l'obligatorietat que tots els convenis col·lectius modifiquin imports per a adaptar-los a les quanties del salari mínim interprofessional que s'estableixen per a 2019.
Se suprimeixen diferents modalitats contractuals que es van aprovar de forma conjuntural com a mesura de foment de l'ocupació vinculada a una taxa d'atur superior al 15%, pel fet que actualment la taxa d'atur és inferior a aquesta xifra.
En particular, se suprimeix el contracte indefinit de suport als emprenedors, que en determinades condicions permetia realitzar contractes laborals amb període de prova d'un any. Es recupera el límit d'edat per a poder realitzar contractes per a la formació i l'aprenentatge (treballadors entre 16 i 25 anys, excepte e en cas de persones amb discapacitat). Se suprimeixen també altres modalitats de contracte, com el contracte a temps parcial amb vinculació formativa, la contractació indefinida d'un jove per microempreses i empresaris autònoms, la contractació en nous projectes d'emprenedoria jove, el contracte de primer empleo jove i incentius als contractes en pràctiques. També se suprimeixen bonificacions relacionades amb els joves beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
S'elimina la temporalitat del subsidi extraordinari de desocupació perquè es preveu que abans del 30 d'abril del 2019 s'aprovi un nou model de protecció per desocupació assistencial que substitueixi el model vigent, que es considera complex, dispers i ineficaç.
S'estableix la possibilitat que els convenis col·lectius estableixin jubilacions obligatòries per edat, buscant el rejoveniment de plantilles, atès que els contractes extingits seran reemplaçats, en certes condicions legals, per noves contractacions d'aturats o per transformacions de temporals en indefinits o de treballadors contractats a temps parcial per contractacions a temps complet.
La norma és extensa i complexa per la diversitat de mesures que conté. Gran part de les mesures han de ser objecte de desenvolupament reglamentari per a conèixer realment el seu abast; unes altres són mesures de política econòmica l'eficàcia real de les quals únicament podrà apreciar-se a llarg termini. En qualsevol cas, la transcendència d'aquesta nova regulació és indubtable i els seus efectes reals en les relacions laborals i en les prestacions assistencials seran palpables tant a curt com a llarg termini.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
