Pensió de viudetat i parelles de fet: doctrina definitiva

El dret de les parelles de fet a percebre una pensió de viudetat en cas de defunció d'un dels membres de la parella ha estat un tema molt controvertit en l'àmbit jurídic. D'entrada, la condició de parella de fet implica que no és una unió "formal" i, per tant, no seria a priori una situació que pugui generar drets subjectius. Però la demanda social ha anat conduint cada vegada més al reconeixement de drets a favor dels membres de les parelles de fet, tot i que, a l'hora de valorar si s'ha d'equiparar la parella de fet a les unions matrimonials, la polèmica està servida. 

Ara, el Tribunal Suprem, en aquesta recent sentència dictada en unificació de doctrina, ha resolt definitivament la qüestió del dret a percebre pensió de viudetat de les parelles de fet, establint que només tindran dret a la pensió de viudetat les parelles de fet que compleixin un doble requisit. D'una banda, exigeix una constitució formal de la parella de fet, que pot realitzar-se per via administrativa (mitjançant la inscripció en un registre específic de les comunitats autònomes o ajuntaments del seu lloc de residència), o bé notarial (mitjançant document públic en el qual consti la constitució d'aquesta parella). D'altra banda, cal que aquesta inscripció s'hagi realitzat amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de defunció del causant. 

Per tant, amb aquest criteri queda clar que, a efectes de reconeixement del dret a la prestació de viudetat, no és suficient acreditar la situació de convivència o de fills en comú, perquè es requereix formalització de la parella de fet.

Com a valoració final, es pot concloure que el Tribunal Suprem ha manifestat criteri en la línia de reconèixer el dret a la pensió de viudetat a les parelles de fet, però ha optat per un criteri restrictiu en el sentit de requerir no només una constitució formal de la parella de fet, sinó també una determinada antiguitat en la constitució de la parella de fet (2 anys).