Com tributen les donacions a fills residents a l'estranger?

Com indiquem en aquesta notícia, les donacions realitzades a un fill que resideix a l'estranger tributen en l'impost sobre donacions per obligació real, que sotmet a tributació totes les donacions de béns i drets, sempre que aquests béns estiguin situats físicament en l'Estat espanyol. Però els dubtes que plantegen aquest tipus d'operacions van més enllà de la determinació de si existeix o no obligació de contribuir i obliguen a analitzar el marc normatiu que regula aquesta tributació, perquè la normativa, la doctrina i la jurisprudència aplicables han estat extremadament vacil·lants fins a arribar al criteri actual, que és el que expliquem en aquesta entrada.

Per què ha estat tan complicat esclarir quin és el règim jurídic aplicable a aquestes donacions?

La dificultat en la determinació del marc normatiu aplicable deriva que l'impost sobre donacions és un tribut parcialment cedit, en el qual les comunitats autònomes tenen unes certes facultats normatives. Per tant, coexisteixen diversos règims jurídics que regulen una mateixa situació amb un resultat tributari diferent. La controvèrsia sobre el règim jurídic aplicable va ser iniciada pel Tribunal Suprem, qui va dictaminar que els contribuents no residents no tenien dret a l'aplicació del règim jurídic propi de la comunitat autònoma en la qual estaven situats els béns, sinó que havien d'aplicar el denominat règim comú. 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en aquesta interessant sentència, va sortir al pas d'aquest criteri i va considerar que aquesta situació era discriminatòria i restringia el dret a la lliure circulació de capitals establert en el Tractat de Fundació de la Unió Europea, per la qual cosa el marc normatiu que finalment és aplicable és aquell de la comunitat autònoma en el qual els béns hagin estat situats un major nombre de dies en els últims cinc anys.

Però què passa amb les donacions a no residents a la Unió Europea?

El criteri normatiu que hem explicat es basa en el principi de lliure circulació de capitals, que és un dret reconegut en el Tractat Fundacional de la Unió Europea. Per això, a priori podria entendre's que no és aplicable en el cas de donacions realitzades a residents fiscals extracomunitaris. 

Però el Tribunal Suprem ha donat en els últims anys un gir sorprenent i, no sols ha reconegut que la regulació inicial infringia la norma comunitària, sinó que a més ha conclòs que l'àmbit d'aplicació de la Sentència del TJUE ha d'estendre's també a les donacions realitzades a persones que no siguin residents comunitaris. Aquesta doctrina es va iniciar en aquesta sentència de l'any 2018, i s'ha confirmat en altres posteriors, per la qual cosa ja és jurisprudència.

Per tant, el règim jurídic és idèntic, tant si la donació es realitza a residents fiscals comunitaris com a extracomunitaris i, en tots dos casos, la normativa aplicable serà la de la comunitat autònoma en la qual hagin estat situats els béns un major nombre de dies en els últims cinc anys.